Mira aquesta presentació. Saps que significa EULA? Com deuen ser els “bojos” de les “colines”? Ja saps com vols “casa teva”?
Categories:
Posted by: voramar | Abril 22, 2008
La Fàbula de CASA EULA
Responses
Què és una tarda dedicada a ocupar una vivenda per tal de poder disposar d’una mansió amb bones instalacions?
No estic en contra de les cases EULA, però la majoria d’elles no poden oferir el que es pot obtenir de la resta de cases.
Per tant em declaro a favor de la okupació i de tota aquella gent que treballa dia a dia per poder-la fer possible 
By: Nestor on Abril 22, 2008
at 12:14 pm
La “Fàbula de Casa EULA” mostra que la vivenda és un tema difícil a la nostra societat. Tens l’opció de ser propietari d’una “chabola” sense tenir obligacions, però vivint amb unes condicions precàries. I l’altre opció és que un llogater et concedeixi una vivenda però amb unes obligacions que a vegades no són clares en el contracte inicial.
Per tant penso que la vivenda, sent un dret universal, hauria d’estar més controlada per l’estat.
By: Ester on Abril 23, 2008
at 7:13 pm
PRIMERA PISTA: En veritat no està parlant de “okupar” o comprar vivendes. La casa EULA què significa? EULA significa “End User License Agreement” i és aquell contracte que tothom accepta quan instal·la un programa nou a l’ordinador. No parla de cases, parla de programes informàtics!!
By: JOSE on Abril 23, 2008
at 9:32 pm
EI!! Esther, el teu comentari, encara que sembla que continues parlant de cases és prou encertat!!
By: JOSE on Abril 23, 2008
at 9:36 pm
Estic a favor de les cases EULA, però no en tot. Em sembla bé què donin cases a la gent que ho necessita, però no entenc que “el casero” entri i surti de la casa quan representa que és de la teva propietat t’inpossi unes regles.
Ademés totes aquestes cases EULA no pode oferir el que las demés cases.
Veure gen que s’esforça i es juga la vida per tindre un lloc on menjar i dormir, encara que tinguin que compartir-ho amb demés gen s’ha de valorar i s’ha de tindre en comte. Aquesta gen es mereix un lloc per viure i si per sobreviure han d’ocupar altres cases, estic d’acord.
By: Bea M. on Abril 23, 2008
at 10:04 pm
Les cases EULA formen part de la societat en què vivim: consumidora i cercadora del plaer i la comoditat. La publicitat ens fa veure les grans meravelles de les cases EULA i t’amaga bona part de la seva realitat (lletra petita). Això porta a que els propietaris de les cases EULA s’aprofitin i enganyin als consumidors, que moltes vegades, desconeixen totes les condicions de comprar la casa EULA (l’ús d’aquesta només està permès a un únic usuari, el comprador).
Paral•lelament a això, han crescut les chabolas. Cases fetes per tu, a la teva pròpia mida. Tenen un gran inconvenient i un gran avantatge. L’inconvenient és que tenen una “qualitat” més baixa que les cases EULA; però el gran avantatge és que tu ets l’únic propietari i cap casero pot reclamar-te res (la casa depèn de tu mateix). Això és contrari a les cases EULA, on a vegades, el casero té més propietat que el propi comprador.
By: David on Abril 24, 2008
at 5:36 pm
La fàbula de Casa EULA és una reivindicació i un debat sobre els programes informàtics. Fa referència, per ser més concret, als programes legals i als il·legals. Primer ens explica els il·legals, on sense pagar res, pots fer servir el programa perfectament, compartir-lo i en el cas, per exemple, de l’Emule descarregar-te arixus i compartir-los. Tot això ho fa comparant la il·legalitat com els iimmigrants, que viuen molts a una casa sense pagar lloguer i compartint-ho tot. A més fa referència a que no tens ni papers ni cap dret, és a dir el EULA (End User License Agreement) el contracte que s’accepta al instal·lar certs programes. Quelcom semblant és el que passa amb els immigrants, la necessitat de papers. Però després hi ha l’altre part de la història, els programes legals. Explica que pagues pel programa i acceptes el contracte EULA. D’aquesta manera el programa funciona a la perfecció, però no el pots compartir, i està sotmés a constant vigilància, actualitzacions per tal d’eliminar possibles errors, a més et poden fer pagar per actualitzar. Diu que has de posar-te un antivirus o fins i tot un anti spam, d’aquesta manera lluites contra ells i has de pagar més.
Per tant, els programes legals, fan que no es puguin compartir, has de pagar per tot, i lo únic que fas és tenir els drets del programa i entrar en la legalitat.
Per això, jo crec que les “chaboles” són tota la gent que comparteix tan arxius P2P o programes il·legals, i que cada vegada creix i creix més i sembla que no té cap tipus de límit. Encara que un programa no sigui legal o no tinguis l’EULA, ni tinguis cap dret ni a actulitzar-la ni res, jo crec que és millor que no ser propietari i pagar per tot, ja que quan pagues per algu, ja no pots parar i acabaras pagant per tot.
D’aquesta manera, jo crec que La Fàbula de la casa EULA, ens fa pensar en les dues maneres de tenir un programa, pagant i sent propietari o gratuït i il·legal.
Jo crec que acabarà arrassant els programes il·legals, ja que es poden compartir i son gratuïts.
Visca el Jose ! +
By: Martínez, Adrià on Abril 24, 2008
at 10:29 pm
PISTA 2: Quan parlen d’inmigrants que tiren portes poder si que parlen de l’emule, per exemple o d’altres sistemes p2p. Però quan parla dels “bojos de les colines” que viuen a “chaboles” estant parlant d’un altre cosa…O només existeix MICROSOFT!!
By: JOSE on Abril 24, 2008
at 10:55 pm
Ei, Adrià, la teva resposta és molt bona, eh? El que pasa que sembla que et deixes una petita part de la història!!
By: JOSE on Abril 24, 2008
at 10:58 pm
Aquesta fabula sobre les cases EULA ens explica una història sobre un home que va de casa en casa i a cada casa té les seves avantatges i els seus defectes. En veritat cada casa és un diferent programa informàtic que podem trobar avui en dia.
Ens comença explicant que el nostre protagonista va a para en una casa com d’immigrants on hi ha molta gent i on ningú no paga lloguer. També diu que el propietari de la casa fa els ulls grossos quan els veu alà. Això comparat amb un programa informàtic, podria ser qualsevol de gratuït on es comparteixin els arxius (eMULE, Ares… 
Després, per coses de la vida ens diu el nostre protagonista que va a parar en una casa EULA. Com que lloga una casa ha de pagar cada mes el propietari cosa que abans no feia. Ens diu que el propietari que li ha llogat la casa és molt amable ja que li pinta la casa, li canvia les portes etc. Però… és amable però també una mica “plasta” ja que, fins i tot un dia mentres l’home dormia se li apareix el propietari i li diu que haviamsi vigila més que se deixat la porta oberta i no vol que comparteixi amb ningú aquest espai. Això comparat amb un programa informàtic, podria ser qualsevol que tens que pagar i no et deixen instal•lar-lo a ningú ordinador més que no sigui el teu (Microsoft).
Després i per últim, es podria dir que tot acaba com comença, ja que va a parar a les “chavolas de las colinas” on no torna a pagar res i ho comparteix tot.
La meva opinió en vers això és, crec que el protagonista el principi es sent desorientat i com que no sap què fer i veu que es pot quedar en una casa d’immigrants que estar`bé si queda. Després pel que sigui(la vida li va millor etc) vol ser “legal” i paga el lloguer d’una casa, però en vista de l’èxit prefereix tornar a on estava ja que no havia de pagar res i estava millor.
Relacionat amb el món de l’informàtica podria ser quan una persona es compra un ordinador i agafa i el principi amics i així li donen programes pirates perquè se’ls insta-li ja que és nou en el tema i no sap què fer. Després, quan ja sap una mica més del tema, agafa i es compra un programa legal i veu que es millora molt la qualitat. Però el final s’acaba cansant del programa perquè cada dos per tres li demana actualitzacions i coses així. Per últim, l’home s’acaba adonat que no pagant res no tens tanta bona qualitat però tampoc està tan malament.
By: Lluís Preter Morell on Abril 25, 2008
at 1:10 pm
Ei!! Algú se’n recorda del programari lliure (Linux, etc.) Quin paper podrien fer a aquesta fàbula. No ho sé, però en la meva modesta opinió, no crec que la conclusió de la fàbula sigui: tots a piratejar software!!
By: JOSE on Abril 25, 2008
at 3:50 pm
Jo crec que del que ens parlar en aquesta exposició és de que molts cops, per no dir sempre quant instalem un programa al nostre ordinador no llegim les licències i l’unic que fem és dir aceptar i siguiente. En definitiva, molts cops ens la poden colar amb virus o altres elements ”malignes” per el nostre equip. Després es pot relacionar el tema dels okupas que van de casa en casa vivin en la ilegalitat amb programes d’intercanvi d’arxius p2p on alla sense pagar res estem compartint arxius i descarregant arxius d’altre gent, i violan totes les lleis del copyright. Després hi han els programes que requereixen que paguis per fer-lo servir, que aquests no t’ho deixencompartir amb ningú i estas sotmés a una vigilància constant.
By: Marc Castroverde on Abril 25, 2008
at 6:42 pm
P.D
És vertitat, cada vegada creix més aquest nou sistema operatiu Linux, que representaria les chaboles però també part del casero, on encara que el puguis esquivar, ja que és un software lliure. A més és gratuït i legal.
Per tant, els bojos de les colines podrien pertànyer a aquest tipus, on viuen compartint, dintre la legalitat, gratuït, però potser simple i escàs de programes. Tot i això no deixa de tenir certa qualitat i comoditat.
By: Martínez, Adrià on Abril 25, 2008
at 6:57 pm
La paraula EULA és l’abrebiatura de “End User License Agreement” i es refereix a un acord que s’accepta a l’hora d’utilitzar un determinat programa informàtic. Aquest contracte es produeix entre el fabricant o autor del software i l’usuari que l’ha comprat. En firmar el document esmentat, és a dir l’EULA, tu assumeixes les obligacions a les que estaràs sotmes mentre utilitzis el programa. Però aquestes no sempre es tenen en compte ja que normalment la gent no llegeix la lletra petita, que en la majoria dels casos és el més important del contracte. En el cas de la història, el protagonista també passa per alt aquest apartat, i la casa (programa informàtic que ha instal·lat legalment) que en un principi pensava que seria unicament seva, li comporta una série d’impediments. L’ús de la vivenda és exclusiu a aquell qui l’ha comprat, i aquest està sotmes a un control constant per part del propietari. Això seria un exemple de la multitud de programes informàtics que et pots instal·lar legalment al teu ordinador, sempre i quant paguis un preu. L’altre cas que ens presenta la història és el dels programes descarregats il·legalment, en els quals no es paga res, no s’ha de firmar cap EULA i per tant no et controla ningu i ets totalment lliure de compartir-lo amb qui vulguis. Aquests serien les anomenades “chabolas”, cada vegada més i més utilitzats, i el terme “bojos” de les “colinas” faria referència a tots aquells que es dediquen a piratejar programes informàtics per tal de que puguin ser instal·lats lliurament, sense cap mena de contracte ni preu. Finalment ens planteja la qüestió següent: és preferible utilitzar un programa il·legal del que ets el propietrari i el pots compartir-lo amb tothom? o és millor respectar la legalitat del producte, conformar-te amb els seus defectes i inconvenients sense dret a reclamar i sense poder compartir amb ningu? La meva opinió respecte al tema no es decanta ni per una opció ni per l’altre. Penso que no és correcta utilitzar programes il·legalment però alhora no estic d’acord amb les condicions que es fixen quan firmes l’EULA. Ja que tu has pagat un preu per el producte, has de ser lúnic propietari d’aquest, i per tant, totalment lliure de fer amb ell allò que un vulgui, sempre i quant no estigui fora de la llei. Un exemple el tindriem amb l’Emule, és cert que no és legal decarregar cançons, películ·les, programes, etc sense pagar però si que ha d’estar permes compartir amb els demés allò que un n’és el propietari.
By: Marina:) on Abril 25, 2008
at 8:07 pm
Se m’ha borrat el comentarii ole!- Gent poseu el hotmail que sino l’haureu de tornar a fer!
End User License Agreement:
Sincerament, jo considero que tots aquells programes que són legals i que realment no són luxosos sinó que ho aparenten, no són modificables ni aparentment compartir-les ( en realitat entra tuthom qui hi enten xD) són els més còmodes per la gent que no és server jajjaja. És vritat, jo no podria fer-me cap “chabola” perquè sinecarment no sabria per on començar prò sé que en veritat seria el millor, sería segurament única i a la meva manera. Però aquí estan els caseros, que un cop has acceptat l’EULA ja no pots reclamar rés. Tot i així, llagir tota la llicència no és el que faig tot i sabent al que m’exposu, però sé que ho hauriem de fer igual que quan s’accepta qualsevol altre contacte .
- No faré resum de la història que ho fa el Martínez i el Preter per mí xD hihi. Això és el que penso, que ara per ara per mí és més còmode acceptar-lo tot i que sé que no és el millor.
Que vagii bé!
By: Raquel! on Abril 26, 2008
at 7:17 am
La faula de la casa EULA es parla sobre els programes informàtics legals i il·legals. Fa una comparació entre que uns immigrants t’animen a unir-te amb ells i que això cada cop va millor. Això es pot comparar amb els programes informàtics il·legals/pirates, tu u probes un cop, i si veus que les coses van bé llavors segueixes, ja per sempre amb els programes il·legals. Cada cop aprens mes coses sobre els programes informàtics com aconseguir programes nous sense pagar un duro, fina a aconseguir l’ultima versió del Windows Vista pirata. Fins que al final ja saps tant que acabes per no comprar-te cap programa informàtic, o altres coses com crear un server pirata. XD
By: Oriol Argullós on Abril 26, 2008
at 9:22 am
Jose jo no tinc el mozilla firefox, sino que nomes tinc el windowa internet explorer i no m’ha sigut posible veura aquest video
By: Oriol Aixandri on Abril 26, 2008
at 5:31 pm
La fàbula de la casa eula, com totes les coses te unes avantatges, i unes desavantatges. En aquestes diapositives, ens planteja un tema: L’HABITATGE. Una noia busca viure en un lloc simple en un nou pais. Sap que tot és molt difícil, i la millor sortida és ”acoplar-se” i viure amb gent que pateix la mateixa situació que ella: sense papers, sense diners, etc. Ella creu que és la millor opció, però poc a poc es dóna conta de que no és així. Vol aconseguir papers per a treballar, però te el inconvenient de que ha de possar una direcció, i al ser okupa i no tenir habitatge propi, no ho pot fer. Llavors entrem en el problema. Decideix viure-hi en una casa eula, sense saber-hi les conseqüencies. Al no llegir la lletra petita (error fundamental comés per moltes persones), la noia accepta. Però no sap que cada dos per tres li ve un home a dir-li al que ha de fer i el que no ha de fer, tot causant problemes.
Això vindria lligat molt al tema informàtic, és gairebé el mateix.
Podriem relacionar-ho amb els programes gratuits com lphant, Ares etc. Els més comuns en la nostra societat. Aixó ho relaciono amb la noia quan viu amb gent okupa, ja que està utilitzan un espai ilegal, gratuit i sense permisos. El que vindria sent al mateix per als programes que he dit anteriorment, és a dir, pots extreure i descargar-te coses mitjançant un mètode ilegal, gratuit, en el qual no hi han permisos, ni restriccions, ni propietari en el qual et pugui controlar les descargues.
Després vindria l’altre cas, en el qual la noia decideix firma un contracte en el qual mitjançant uns permisos LEGALS i havent-hi propietaris, un pot fer ús de la casa. Això seria tot al contrari al esmentat anteriorment. Aquí és on surgeixen els problemes, ja que al tenir contracte i propietaris, tens unes limitacions per a poder viure-hi correctament i fen un bon ús.
Tres quartes parts del mateix amb els programes informàtics(tot hi que amb algunes excepcions), tu pagas una cuota mensual per a poder utilitzar-lo LEGALMENT, tot i que tens uns limits i restriccions.
Aquí es pot veure la relació entre L’HABITATGE que ens esmenta les diapostives, i LA INFORMÀTICA, en concret els programes, que seria amb el que millor es pot relacionar la informàtica.
Bon cap de setmana.
Salutacions
By: Aleix de Dios on Abril 26, 2008
at 6:35 pm
Un EULA és el contracte entre el creador i l’usuari d’un programa, que només és propietat del seu creador (que dóna els permisos que vol en els usuaris del seu programa, gratuïtament o no). Pot tenir moltes variants: ser més ample o més restrictiu, permetre una còpia, x còpies o còpies il·limitades, permet o prohibeix veure l’interior del programa i verificar-lo i modificar-lo. Qualsevol programa, sigui propietari, sigui obert o sigui lliure porta un EULA, que en determina l’ús que l’usuari en pot fer. La conclusió de la faula és que tu has de saber el tipus de software que t’estàs instal·lant (cosa que ve determinada amb l’EULA), i si tu no estàs d’acord amb les restriccions que aquest t’imposa, instal·lar-te altres programes que si que et permetin fer el què vols, tenint en compte que mai ningú et donarà tots els drets del seu programa.
El programari lliure s’identifica normalment amb Linux, però n’hi ha també per Windows o per Mac, és a dir que la categoria d’obert o tancat no resideix en el sistema operatiu sinó en l’EULA.
Les empreses que defensen que es pagui per les llicències (per exemple Microsoft) defensen que si no cobren no es pot garantir la innovació. Les empreses que defensen l’opensource o freeware, en canvi, creuen que el programari ha de ser gratuït i el què s’ha de pagar són els serveis de l’empresa informàtica que t’ajuda a instal·lar i adaptar el programa. Aquestes empreses serien els denominats “bojos de les colines” a la faula.
Com que hi ha alternatives opensource per a gairebé qualsevol necessitat, és il·legítim saltar-se un EULA de pagament (és a dir, piratejar), encara que això no ens agradi (tan legítim és regalar l’ús del programa com fer-lo pagar).
Exemple: si una persona no vol pagar a Microsoft l’ús de l’Office, la solució no és piratejar-lo, sinó utilitzar alternatives gratuïtes com ara Openoffice.
Personalment, no estic d’acord amb els preus que imposen els fabricants de software, però ningú els pot prohibir posar-los.
By: Gina on Abril 26, 2008
at 7:39 pm
Aquesta història parla dels programes informàtcs que una persona es pot descarregar sense cap mena de contracte amb el propietari.
Parla d’aquests com si fossin uns immigrants sense papers que arriben a un nou país i que per aconseguir una casa l’ocupen. Això mateix passa amb aquests programes que quan un ja se l’ha descarregat pots utilitzar-lo tranquilament sense que et demanin cap tipus de validació.
En canvi, quan tens la llicència de programari has de complir amb totes les condicions que posa l’autor o el propietari, que en aquesta història seria “el casero”.
També fa esment dels habitants de les colines que seria el programari lliure que un cop el tens de manera gratuïta o a un baix preu, ja pots utilitzar-lo lliurement.
La conclusió que ens transmet aquesta fàbula és si els programes s’haurien d’utilitzar de manera legal seguint unes condicions que posa l’autor o utilitzar-los de manera lliure o il·legal.
Jo penso que la societat on vivim cada cop està més informatitzada i s’ha creat la necessitat d’utilitzar alguns programes nous, per tant si una persona vol aconseguir un programa ho fa pel mitjà més fàcil que ara és Internet. Això també es pot comparar amb la descàrrega de música o videos ja que tens molts programes al teu abast per poder-ho fer de manera gratuïta.
By: Xènia Jové on Abril 27, 2008
at 12:45 pm
la relació de les diapositives amb els progames informàtics és que quan nosaltres comprem un ordinador podem sobretot si és el primer acostumem a abusar dels progames informàtics il.legals que es el que fa la protagonista viu en una casa en condicions il.legals i aprofitant-se del llogater que fa la vista grossa, que és el que passa amb els progames informàtics que són il.legals. Aleshores cansada de ser il.legal la protagonista vol tenir la seva pròpia casa amb condicions legals. El llogater li fa firmar un contracte EULA(end user license agreement) i al principi tot li sembla perfecte, és més el mateix llogater li ve a fer reformes a la seva casa per un preu molt raonable. Però hi ha un gran problema sembla ser que l’home es preocupa massa per la casa i està alla cada dia fins que un dia li entran a robar per una porta de darrera de la casa que ella desconeix i quan va a reformar-la el llogater li diu que no té cap dret a fer reformes per la seva compte i que recordi que tampoc té dret a compartir la casa amb ningú i que l’únic dret que té és habitar-la ella. Aleshores en comparació amb els programes informàtics quan tu vols adquirir un programa informàtic legal al principi és tot perfecte fins i tot s’actualitza sol i penses que bé tú! Però al llarg del temps t’acabes cansant de que s’actualitzi cada dia és molt pesat i a més a més no ho pots compartir amb ningú i t’has de adaptar a les normes del programa i no el pots modificar.
Aleshores seguint amb la fàbula la noia veu que alló no li agrada i prefereix tornar a viure com a una il.legal i aprofitant-se dels legals i paralel.lament amb els programes informàtics és molt millor no pagar res i tenir el mateix i a més poder-ho compartir i fer més o menys el que volguis, que no pagar un dineral i està sotmès a unes normes les quals les has de complir tant si com no.
El llogater li diu a la noia que si algun cop a sentit parlar dels bojos de les colines i ella li diu que no aleshores el llogater li explica el que és i en relació amb el món de la informàtica és que dins de el que és legal ho comparteixen tot i gratüitament i encara que no sigui amb tanta qualitat com l’altre es barat i no ens podem queixar de la qualitat rebuda.
By: Laia Calvo-rayo on Abril 27, 2008
at 2:01 pm
Em sembla que ja no cal posar més pistes. Únicament comentar que poder la conclusió de la fàbula es pot aplicar a d’altres àmbits i no només pel software. Teniu alguna idea d’una altre possible aplicació?
By: JOSE on Abril 27, 2008
at 3:57 pm
La faula de la casa EULA es parla sobre els programes informàtics legals i il•legals. Fa una comparació entre que uns immigrants t’animen a unir-te amb ells i que això cada cop va millor. Això es pot comparar amb els programes informàtics il•legals/pirates, tu u probes un cop, i si veus que les coses van bé llavors segueixes, ja per sempre amb els programes il•legals. Cada cop aprens mes coses sobre els programes informàtics com aconseguir programes nous sense pagar un duro, fina a aconseguir l’ultima versió del Windows Vista pirata. Fins que al final ja saps tant que acabes per no comprar-te cap programa informàtic, o altres coses com crear un server pirata. XD
By: oriol argullós on Abril 27, 2008
at 5:16 pm
Bufa, ja ha comentat tothom. Jo per variar seré l’últim =P
Bueno, ara em centro en el comment:
Aquesta presentació de diapositives ens vol comparar dues coses: la vida dels immigrants i la legalitat dels programes d’ordinador.
Segons la presentació, en els dos casos (habitatge i programes informàtics) hi ha tres opcions: d’il·legal, on no pagues i vius/utilitzes (depén de l’exemple) amb “llibertat”, ja que has d’esquivar els propietaris legals. És una opció molt econòmica, però sempre hi ha la probabilitat de que el creador o propietari legal se n’adoni i et denuncii; De legal, pagant pel programa/casa, i on legalment no et poden discutir res, però et cobren el que volen “literalment” amb l’amenaça de “pagues o et tornes il·legal i et denunciem”. No permet de compartir, i ho fan així per a obtenir el major benefici. Molt rastrer (de bones maneres, comentari personal). Potser (POTSER, no dic que sí ¬¬) milloraria una mica com a opció si els preus no es disparèssin tant (algunes actualitzacions podrien ser gratis, per exemple); i finalment la wonderful tercera opció: legal i gratuït. Empreses com Linux (parlo de programes informàtics, eh?), que proporcionen de manera gratuïta uns programes tant o més bons que els anteriors, i amb el benefici de que els programadors són benèvols i no ens els cobren. En la meva opinió és la millor opció, ja que ningú et pot replicar res de “és il·legal, et denunciem >=D”, i es poden compartir amb tothom. No estic molt segur de com funciona, però em sembla que els fan grups que no tenen intenció d’obtenir res a canvi. Així, trobo que seria l’opció “de nosaltres per a nosaltres”, com les chaboles en el cas de la nostra amiga de les diapositives.
Això provoca conflicte entre utilitzar programes caríssims, que al principi semblen perfectes, però després resulta que tenen un munt de problemes, utilitzar-los d’il·legals, però amb la possibilitat de que t’atrapin i et cobrin més per la multa que pel programa en sí, o programes gratuïts, on tens unes condicions de qualitat prou bones i no has de pagar res.
Doncs crec que ja estic (sí, m’he enrollat més del que pensava ^^U). Apa Jose, ara diguem que està tot malament i que no he entès res de res jeje.
By: Artur on Abril 27, 2008
at 7:16 pm
Jo crec, sincerament que tots tenen raó, Microsoft i “el casero”, encara que jo vull creure amb el Lynux i el dret que té tothom per l’habitatge.
És semblan entrar a un habitatge que no és teu i ocupar-lo sense permís, ni pagar el lloguer, que piratejar un programa baixant-el amb l’emule i no pagar-li res al Bill Gates.
Jo si fos la creadora del programa o la propietaria de la casa, no em faria gaire gràcia que ocupèssin la meva casa o que piratejèssin el meu programa.
Tindriem que trobar entre tots, un sistema o una manera per poder equilibrar les dues coses. Softword barato i lliure i un habitatge assequible per tothom.
By: Carla Diana on Abril 27, 2008
at 7:20 pm
EULA, es l’abreviatura en anglès de “End User License Agreement”. Es una lliçencia per la qual l’ús d’un programa informàtic només estigui permès per un únic usuari (el comprador). Es fa un acord per poder utilitzar el programa informàtic entre l’autor del programa i el comprador. Al firmar l’EULA, el comprador està assumint les normes per poder utilitzar el progama, però no sempre és conscient de totes elles fins després d’haver-lo comprat ja que firma el contracte ràpidament sense llegir-ho tot, com passa en aquesta història, el protagonista no llegeix el contracte amb atenció, ho fa ràpidament ja que està desesperat per comprar la casa i poder ser propietari, i després es topa amb les obligacions que comportava la compra de la casa de les que no en sabia res, ja que no s’havi llegit bé el contracte: no podia canviar res, només la podia habitar ell, i el casero podia entrar quan vulgués i fer les reformes que creies conveniens i que vulgués fer. La casa, representa un programa informàtic instal·lat legalment on has de pagar per poder-lo utilitzar. Si hi han programes legals, també hi han d’il·legals, representats amb el cas de les “chaboles”, en el cas de l’història cases ocupades per moltes persones, normalment imigrants, que ho comparteixen tot i no tenen que pagar res, però que són il·legals i en qualsevol moment et poden fer fora. Això són, com he dit, els programes il·legals, que són gratis i els pots compartir amb tothom. Aquest programes cada vegada són més utilitzats, ja que et garanteixen poder-los utilitzar com vulguis, i fer el que vulguis i compartir arxius amb qui vulguis, i sobretot, sense pagar res. En el cas dels bojos de les colines, es refereix als programes que es poden compartir, com en el cas de les “chaboles”, però en aquest cas legalment, tot i que no es poden baixar tota la multitud de programes gratis com en el cas de les “chaboles”.
Trobo preferible els programes il·legals, ja que tens tot l’excés possible, pots fer el que vulguis, compartir-lo, i sense pagar, ja que els programes legals no pots fer cap canvi, no el pots compartir amb ningu, i has de pagar.
By: Bàrbara on Abril 27, 2008
at 7:40 pm
eeeh, pq el meu comentari posa: El teu comentari espera l’aprovació. i en els demes no? :S
By: Bàrbara on Abril 27, 2008
at 7:42 pm
La paraula eula prové de “End User License Agreement” Aquest text ens parla d’aquell contracte que s’estableix entre el o els creadors i la persona que futurament l’haurà d’utilitzar. Allà hi consta : les condicions, les pautes a seguir, les normes, les prohibicions etc…. Llegir aquesta llicència, sobretot la lletra petita no ho acostuma a fe-ho gairebé ningú (jo inclosa) encara que després això comporta una serie de conseqüències que poden ser més o menys greus.
Tot i així, molts dels programes més utilitzats no són els legals, ja que aquests per molt que estiguis seguint la llei has de pagar, i poden’t-ho estalviar moltes persones sel descarreguen il.legalment amb els riscos que comporta aquest fet (chaboles), és com ho nombra en aquest text.
Cada cop es un nombre més extens de gent.
La meva opinió respecte això podria dir que no es gens significativa perque no comparteixo cap de les dues opccions com s’ha dit en algun comentari anterior.
En el cas d’EULA ja que has acordat unes condicions més endavant no es poden variar. Ha de ser només per al teu servei.
I per l’altre part penso que els programes il.legals i gratuïts s’haurien de pagar pero només de manera simbòlica, això sí, que després no hi haguessin estafes etc.. per on et poguessin robar diners de la conte bancària (com passa sovint )
By: laura vivas on Abril 27, 2008
at 7:45 pm
la fabula de la casa EULA parla sobre els programes informàtics i EULA és l’abrebiatura de “End User License Agreement” .
Això es el que ens explica en auqesta fabula i el que passa amb els programes informàtics legals i il·legals. La protagonista d’aquesta fàbula primer viu en una casa il·legalment i s’aprofita. Això es el que passa amb els ordinadors que quan et compres un oordinador nou sempre acostumes a abusar dels programes il·legals com l’ares, l’emule etc..,Llavors amb auqets programes, com passa amb les vivendes il·legals no has d pagar res per utilitzar-los.
Però la contra de tot això és que els programes il·legals no són tant bons com sembla ni tant còmodes com es pensa, perque com en la fàbula aquests programes tenen unes normes i no sempre pots fer servir totes les funcions d’aquell programa si no es legal.
By: paula quirante on Abril 27, 2008
at 8:16 pm
Jose, també ho podríem aplicar en l’àmbit de la música. Hi ha música protegida per contractes de llicència que no et deixen copiar, ni baixar-te ni reproduïr la música més enllà del teu aparell, hi ha altres discogràfiques que volen la màxima difusió dels seus artistes i deixen que la gent es baixi la música i la reenvii a tercers respectant la integritat i l’autoria.
By: Gina on Abril 27, 2008
at 8:17 pm
Un petit afegit: l’EULA no només estableix obligacions/restriccions si no també els drets que l’usuari té a l’acceptar el contracte de llicència, i per tant l’EULA es converteix en una protecció (obviament, els EULA per a programes propietaris són molts restrictius, i en canvi els EULA dels opensource et deixen copiar i fer moltes altres coses.)
By: Gina on Abril 27, 2008
at 8:27 pm
La faula de la casa EULA és manera fàcil d’entendre com funcionen dues vies molt diferents: la legalitia i la il·legalitat; a través de l’EULA (End User License Agreement). En ho explica amb la comparació dels okupes (il·legals) i dels propietaris (legals). En la faula es pot veure com és de fàcil passar d’una vanda a l’altre, ja que la protagonista ho fa varies vegades de manera voluntària.
En la faula, quan parla dels “bojos” de les “colines”, es refereix (relacionat amb la informàtica) a les persones que es dediquen a fer versions il·legals de programes, per la seva comoditat i per tal de poder compartir amb altres.
La diferència entres els dos tipus de programes és que els que accepten l’EULA són per a una única persona, cosa que dóna seguretat, però has d’anar acceptant i adaptant a les noves versions o a les actualitzacions. En canvi, els que no accepten l’Eula (chaboles) són programes compartits, cosa que pot portar a molts problemes, com ara virus o altres cose, però que et permeten compartir programes, aplicacions, música, etc.
En conclusió, abans de pendre la desició de entrar en “el lado oscuro” (coses il·legals), pensat-ho dues vegades, i tenir en compte tots els problemes que pot comportar, encara que no es poden deixar de banda els seus punts forts.
Ens veiem.
By: Francesc on Abril 27, 2008
at 9:06 pm
EULA, es l’abreviatura en anglès de “End User License Agreement”. Es una lliçencia per la qual l’ús d’un programa informàtic només estigui permès per un únic usuari (el comprador). Es fa un acord per poder utilitzar el programa informàtic entre l’autor del programa i el comprador. Al firmar l’EULA, el comprador està assumint les normes per poder utilitzar el progama, però no sempre és conscient de totes elles fins després d’haver-lo comprat ja que firma el contracte ràpidament sense llegir-ho tot, com passa en aquesta història, el protagonista no llegeix el contracte amb atenció, ho fa ràpidament ja que està desesperat per comprar la casa i poder ser propietari, i després es topa amb les obligacions que comportava la compra de la casa de les que no en sabia res, ja que no s’havi llegit bé el contracte: no podia canviar res, només la podia habitar ell, i el casero podia entrar quan vulgués i fer les reformes que creies conveniens i que vulgués fer. La casa, representa un programa informàtic instal·lat legalment on has de pagar per poder-lo utilitzar. Si hi han programes legals, també hi han d’il·legals, representats amb el cas de les “chaboles”, en el cas de l’història cases ocupades per moltes persones, normalment imigrants, que ho comparteixen tot i no tenen que pagar res, però que són il·legals i en qualsevol moment et poden fer fora. Això són, com he dit, els programes il·legals, que són gratis i els pots compartir amb tothom. Aquest programes cada vegada són més utilitzats, ja que et garanteixen poder-los utilitzar com vulguis, i fer el que vulguis i compartir arxius amb qui vulguis, i sobretot, sense pagar res. En el cas dels bojos de les colines, es refereix als programes que es poden compartir, com en el cas de les “chaboles”, però en aquest cas legalment, tot i que no es poden baixar tota la multitud de programes gratis com en el cas de les “chaboles”.
Trobo preferible els programes il·legals, ja que tens tot l’excés possible, pots fer el que vulguis, compartir-lo, i sense pagar, ja que els programes legals no pots fer cap canvi, no el pots compartir amb ningu, i has de pagar.
By: Bàrbara on Abril 27, 2008
at 9:34 pm
Jo penso, que mentres tinguis una vivenda digne, amb el necessari per viure, sense estar pendent del que dira la gent, o el que ve a veure com va, o a cobrar, si en aquell moment es casa teva, es cas ateva, es cert que tens que anar amb compte, pero no es te que estar a dispenses de ningu.
No crec que la protagonista hagi d’anar a veure les altres chaboles, ella té que saber el que es fa, i el que vol aconseguir. 
By: Irina on Abril 27, 2008
at 9:59 pm
Haviam, primer de tot m’estalviaré el resum fil per randa de les diapositives, ja que ho trobo inecessari.
Podriem dir que les diapos el que ens venen a explicar, es la utilització d’els programes il·legals que usem tot sovint, sobretot per descargar-nos música, per exemple.
Compara les vivendes dels immigrants amb aquests, dient que es comparteix tot sense cap mena de llicència ni impost.
Llavors, jo diria que un contracte EULA, és aquell que es fa entre venedor i comprador, en el qual el contracte permet que els programes siguin usat per aquells qui els compra o firma les llicències, però le qui les ven té tot el dret sobre elles.
Es com si, tu ho compres, acceptes les llicències i tal, però només els pots usar tu, i tens un munt de restriccions…
No he acabat d’entendre això dels bojos de les colinas…
Aquí acabo! Adeeu!
By: Clàudia on Abril 27, 2008
at 10:03 pm
Aviam, de fet tots han comentat i de forma bastant decent, per tant tampoc tinc gaire cosa a dir. Jo penso i opino com tots, aquesta fàbula parla de la diferència entre programes informàtic gratuits i de programes informàtics en els quals s’ha de pagar. Com tothom sap, la primera opció és baixar-se programes informàtics gratuits, ja que normalment son els més facils de trobar, i vulguis o no, és molt bo per part seva, que siguin gratuits, per tant, es molt millor i fàcil agafar un programa on no hagis de pagar re, i et doni gairebé tot el que vols. L’error d’aquests programes, es que vulguis o no, et pot entrar qualsevol mena de virus, i al ser gratuit i no estar tant controlat, igual tu vius perfectament en una casa que no has pagat, pero vulguis o no, no sera tant satisfactori com pagar un programa on tinguis que pagar, pero et donarà tot el que vols.
El problema dels programes on tens que pagar, es que estan tan controlats que fins i tot tacava ratllant taaaant control. En fí, jo soc bastant partidaria dels programes i tot el que sigui piratejat, es pràctic, i encara que pugui tindre bastants més errors, no te perque tindrels sempre, i segons la meva experiencia, no tinc gaires experiencies dolentes respecte programes i archius, etc. piratejats.
Trobo, que pagar per algo que vols que fagi realment el que necessites, si es molt necessari, doncs si, endevant. Però realment, trobo que si es una necessitat de descàrrega de música, tothom va a l’opció fàcil i pràctica, i sobretot en el tema música, va genial. No m’agrada que els programes on has de pagar, tinguin que porhibir-te tantes coses, que per això has pagat!!!! en fí… és bo també pagar si vols que funcioni al 100% però bueeno…
La comparació es bàsicament… doncs això…que quan proves un programa il·legal… ja no compres més programes informatics, perque si veus que et va bé sense pagar… perque hauras de pagar??? si tothom va a lo mateix… la pela es la pela…
Original això de respondre amb comentaris =)
By: Aida Gonzalez on Abril 27, 2008
at 10:24 pm
i bé, la meva opinió…
encara que els creadors de programes perden diners… ho sento molt però a mi em va genial que hi hagin els programes pirates.
By: Aida Gonzalez on Abril 27, 2008
at 10:26 pm
José és el segon que envio perquè el primer que he enviat, m’acabo de fixar que no s’ha quedat dins dels comentaris =S
Bueno aquí t’explico de que tracta questa fàbula:
Aquí ens està fen una comparació entre els programes informàtics legals i els que son il.legals.
Aquí primer la noia utilitzava una vivenda en la qual podia fer el que vulgués i després, quan ella ja tenia la seva vivenda, estava allà sempre el llogater observant com estava la casa, ja que aquella casa no era d’ella, ja que el llogater l’havia fet firmar un document anomenat EULA, i com ja s’ha dit en diferents comentaris, aquest és un contracte que tothom accepta quan instal·la un programa nou a l’ordinador. En comparació amb la informàtica primer quan un s’ha descarregat un programa pot utilitzar-lo perfectament sense que t’hagin de demanar algun tipus de validació, i en canvi, quan després ja tens la llicència de programa, has de complir amb totes les condicions que posa el propietari, que en aquesta fàbula és l’anomenat llogater. Després esmentar que en aquesta fàbula, els habitants de les “colines”, informàticament serien l’anomenat programari lliure. Aquest proramari lliure l’obtens de manera gratuïta o a un preu més baix, i quan ja el tens pots utilitzar-lo lliurement. Després també s’han desmentar les empreses que defensen que es pagui per les llicències, i que si ells no cobren,aquell programa no podrà garantir d’una innovació, però per altre banda, també estan les empreses que defensen el freeware, les quals creuen que aquest programari ha de ser gratuït i que el que s’hauria de pagar, serien els serveis d’aquesta empresa informàtica, la qual seria la que t’ajudaria a instal·lar el programa al teu ordinador. Aquestes empreses que defensen el freeware, serien els bojos de les “colines” dins d’aquesta fàbula.
Per últim afegir que aquesta fàbula es pot comparar amb la descàrrega il.legal de música o jocs, ja que avui en dia hi ha moltes facilitats per a trobar programes que fagin aquella feina gratuïtament i que no precisen d’un document EULA.
Bona nit! =)
By: Marta Castillo on Abril 27, 2008
at 10:33 pm
Després de gairebé deixar-me de fer els deures de tecno i estar apunt d’optar per l’estratègia de l’Aixandri, m’he proposat fer-ho xD
EULA(End User License Agreement): la comparació literal que ens fa Asimov entre l’habitatge i els programen informàtics és força bona per establir un punt d’opinió. Ens compara el que se’n diu “un habitatge digne”, on nosaltres treballem i paguem, amb un programa infòrmatic legal. Fa la mateixa comparació a la inversa, un programa pirata, on no es paga res i sol funcionar correctament, porta a desencadenar un seguit d’evolucions cap a aquest àmbit, que arribarà a fer-te pensar que és millor que el legal. Això es compara amb les “chaboles”, on no hi ha aquesta “llicència” de pagament i pots fer el que vols. Vindria a ser, com molt bé expliquen les cabòries del Martínez, els papers dels immigrants, per tant, no m’enrollaré a explicar-ho de nou
La meva conclusió és que, com que tot el món està informatitzat, les empreses d’aquest àmbit se n’aprofiten i a vegades posen uns preus desorbitats. La limitació dels programes de pagament, porta a voler més llibertat i això, a fer-ho “piratament”.
Jo crec que, o es treuen algunes limitacions dels programes de pagament, o tothom acabarà passant-se al lado oscuro de la Fuersa xD, que és on ja estem una part de la població(com el meu amic Preter que posa virus als ordinadors del kole)
Que no anés al desdoblament d’Audiovisual em va arribar al cor Jose.. xD
Per un excel·lent…
VISCA EL JOSE I LA TECNOLOGIA
Vagi bé
By: Valls(jose vull l'excelent) on Abril 27, 2008
at 11:23 pm
sicerament jose necesito que dema m’ho expiquis amb tranquilitat!!
By: lucio on Abril 27, 2008
at 11:31 pm
EULA. El significat d’aquest conjunt d’inicials és el següent: End User License Agreemen, i es basa en un acord que es produeix entre l’usuari que es vol descarregar algun programa informàtic entre el fabricant d’aquell programa que vol ser descarregat. Com molt bén diuen les inicials d’EULA, Eula és una llicència que un cop firmada per tal d’obtindre aquell programa informàtic desitjat, l’usuari estarà sotmès a unes certes obligacions mnetre s’estigui itilitzant aquell programa descarregat, com per exemple pagar.
Com molt bé podem veure en aquesta exposició de la Fàbula de Casa EULA, relaciona un altre tema que avui en dia està molt qüestionat sobretot per els joves d’aquesta societat; la vivenda. L’exposició ens fa el plantejament d’una persona en la qual és inmigrant i no te papers ni cap lloc per poder-hi residir en una vivenda, un gran problema , tot s’ha de dir. Aquesta persona és incitada per altres inmigrants a ocupar altres vivendres per tal de poder tindre un sostre on poder dormir; això si amb un cert risc de que el propietari de la vivenda no d’escobreixi que estan visquèn en la vivenda sense pagar res, encara de que els residents de la casa no hi segueixin visquèn. Tot seguit podríem a començar a debatir sobre el tema de L’ocupació… ¿Creieu de que està correcte ocupar vivendes en les quals fa anys de que no hi ha cap resident? Sincerament jo crec que si, perquè bàsicament crec que és una manera molt vistosa de queixar-nos en la nostra societat de que els joves d’avui en dia no obtenim una salari com pot ser 2,500 euros ( per dir una xifra) perquè em sembla que és això el que es pensen els mateixos ministres de l’habitatge perquè el preu de la vivenda sobretot, arà a Poblenou està força xungu ;). Be doncs , aquest tema el deixo en el aire…
Un cop això, aquesta persona que està ocupant cases, es planteja d’obtindre una vida molt més segura i vol madurar en tots els sentits. En aquesta exposició agafen el sentit de maduresa respecte a la vivenda. La persona firma un contracte (EULA) on aquest li permet obtindre una casa això sí aceptant totes les condicions que sel’s hi digui. Aquesta persona ha de pagar una certa cantita al més per tal de poder estan residint. Pot ser que el propietari d’aquesta casa, en principi sigui una bona persona ja que et pinta la “fatxada” o altres coses etc… .De moment sembla que tot va de pel·lícula, però tot s’acaba, de quan aquesta persona està dormint i el mateix propietari de la vivenda entra per la porta del darrera de la casa. Aquest, és un fet un el resident de la vivenda ja no li agrda tan, ja que podíem dir que no se li respecte l’intimitat. Bé resumint el propietari d’aquesta vivenda li menciona al resident que li queda totalment prohibit portar persones a casa seva, encara que el resident vulgui, són auqestes i altres cose en que la llicència d’EULA mencionava però amb lletra petita, cosa que el resident amb tota l’alegria que d’havia tindre en aquell moment a l’hora de residir una vivenda, no s’hi va donar compte, em temo de que allò era lo de menys.
Un cop vist això, i veient que la situació de la persona resident no és del tot bona. Aquest es queixa en el propietari. El propietari es sorprèn, i li treu el exemple dels bojos de les colines. La persona està completament farta d’aquesta situació i torna a la seva vida d’abans.
La meva conclusió és que aquesta exposició ens vol fer pensar en si s’hauría d’utilitzar tots els programes informàtics de manera legalment, es a dir amb una llicència com l’EULA o de manera il·legalment, com ho fan altres programes com L’ARES, que comporta molts virus… XD.
Crec que això, ara per ara, és el pricipal problema en el món de l’informàtica, és la propietat dels programes, en que el mateix dic per lo de la vivenda. Considero que són grans problemes, que sinó s’aturen arà mateix poden causar grans problemes en la nostra societat en el futur, i crec que a ningu li faría molta gràcia, creieu?
Jose: U sento x enviat-t’ho tant tard, però es que he tingut problemes amb l’internet i amb el telèfon de casa ( ADSL telefónica ).
Vaiig a dormir quee tinc son geent. DEW SIAU
By: Muntané on Abril 27, 2008
at 11:48 pm
doncs nose potser trindria que ser més barat llavors la gent o compraria i no ho piratageria .
By: cris on Abril 28, 2008
at 9:36 am
El significat d’Eula és (End User License Agreement) de forma abreviada.
Ens compara els programes legals i els il.legals,amb l’exemple dels que ocupen una casa il.legalment i amb els que ocupen una casa legalment.Els programes il.legals solen ser gratis, com l’emule, l’ares o altres programes per baixar-se jocs d’entre altres i ademés els pots comparitr també, aquests programes son cada cop més utilitzats per no dir que els utilitza gairabé tothom, ja que es la manera més facil de baixarte coses i ademés es gratis, els pots utilitzar quan vols i quan vulguis.
En canvi quan parla dels bojos de les colines, es refereix als programes que es poden compartir, com les “chaboles”, però legalment.
Però també hi han cases que estan ocupades per molta gent, que solen ser els immigrants, i ho comparteixen tot i no tenen que pagar res.
En el cas de la fabula la noia veu que la casa legal no li agrada i decideix tornat a viure il.legalment aprofitan-se dels legals.
Jo sincerament penso que son millors els programes informatics il.legals, perque tens lo mateix que com si fos legal però sense pagar absolutament res, i no tens cap norma.
By: lorena Alquezar on Abril 28, 2008
at 9:55 am
la fabula de la casa EULA parla sobre lo dificli que es manatenir una casa encara k no sigi teva es una reponsebilitat k tens davant d’una vivenda. aixo si te la compras tu es mes sencill k si la lloges xk el llogeter et posara unes condicions k tu a vegades no aceptaras pero com es el teu “amo” (el de la casa) tindras k komplir o sino pa la calle i si li pasa alguna cosa a la casa normalment o pagas tu el llogater nomes et fotra la bronca i tu fara pagar. per tan penso k les desgracies k et pasen amb la casa tindrienk estar asegurades sigi o no sigi casa teva sigi llogada o de la teva propietat
aixi k la pregunta del dia es: ¿penseu k la casa a de ser llogada o comprada?
envieu els vostres sms al 7033 am: matins. si / matins. no
By: marc aleix on Abril 28, 2008
at 10:02 am
“End User License Agreement” són les sigles de EULA. Signifiquen que ets l’amo d’un programma però on no hi ets el que hi domina. És a dir, tú pagues un programa, original, però els servidors ho poden canviar sense que, encara que paguis, puguis fer-hi res.
Mitjançant això, et dona a debatre el video si és millor no pagar i poder fer el que vulguis amb el que tens a l’ordinador (programes pirata) o pagar però no podràs decidir res igualment sobre com el vols..
Et diu que que és millor, viure en una chabola, on hi podras ser l’amo totalitari, o viure en una casa en grans condicions, on et venen cada dia a millorar les coses de la casa (gent de EULA) segons el seu parer.
Què és millor utilitzar programes il·legals encarta que siguin limitats, però tu decideixes que fer, o utilitzar programes legals, on tu no pots decidir res si canvien les seves propietats i has de fer el que et marquen els amos de l’empresa de la qual signes el contracte?
Aquest és el principal tema de debat en les diapositives.
By: Manel González on Abril 28, 2008
at 10:13 am
La Fabula de la casa EULA, és una presentació que ens fa comparar els problemes de l’HABITATGE amb els problemes existents en l’informàtica i més concretament amb els programes que utilitzem, tant els legals, com els ilegals.
Abans de res direm que EULA vol dir “End User License Agreemen”, i està basat en una relació entre el “comprador” i el “venedor”, per dir-ho d’alguna manera, és una relació entre el que vol utilitzar alguna cosa, que en el video seria una casa, però podirem comparar-ho amb un programa, i el propietari d’aquesta casa o programa.
Ens diu que a partir del moment en el qual s’estableix un contracte entre les dos persones interessades, una passa a dependre de l’altre.
És a dir que quan començes a utilitzar un programa informàtic, que no és teu, has de complir unes certes obligacions.
Podriem dir que es poden establir dos tipus de contactes, els legals i els ilegals….
JOSE T’AVISO AIXÒ NOMÉS ÉS EL PRINCIPI, AVUI A LA TARDA HO ACABARÉ DESDE ON PUGUI!
VISCA EL JOSE, NATURALS, TECNOLOGIA, AUDIOVISUAL…
POSITIU SISPLAU
By: Joan Cornella on Abril 28, 2008
at 10:14 am
si t’he de dir la veritat no entenc molt la relació que fa entre cases i programes, però crec que la chabola és els programes ilegals i la casa llogada seria la que segueix l’EULA, no se si m’explico…be doncs la meva opinió seria quelcom semblant al comentaris dels altres cosa que no tornaré a escriure però el que si m’agradaria dir és que tal i com abussen dels preus etc. tots els programes dintre de prop tindran la seva versió pirata i ningú comprarà la privada… L’unic que hem passa pel cap és en una llei o dret algu semblant als drets d’autor, ja que la pirateria en cert punt és bona per`mai en excés…
pau al món i visca el…
By: Hervàs Diu: on Abril 28, 2008
at 10:15 am
Aquesta presentació parla dels programes.
Al prinicpi quan diu que es okupa, es refereix als programes il·legals, els descarregats d’internet (ares, etc…
Després quan fa referencia a la casa, on firma el document EULA, ell es pensa que és el propietari de la casa, però no és el cas. Això seria com si et compres un programa per exemple de Microsoft, i el pagues però mai arriba a ser teu, i no els pots compartir,(com diu la presentació, no pots convidar a ningu a la teva casa).
Després parla de les “chabolas” i del bojos de les “colinas”, que són cases legals, i que es poden compartir. Per tan en aquest cas fa referencia als programaris lliures (linux etc..) que són legals i es poden compartir.
By: anna llaveria on Abril 28, 2008
at 10:59 am
EULA, que significa End User License Agreement, és el contracte en que la persona que vol tenir el programa paga i accepta tot el que et diu el contracte, en canvi, hi ha gent que es descarrega programes sense pagar (aixó vindria a ser la part en que li entren per la porta de derrere de casa) i utilitzen el programa per “robar”. Per evitar aixó el millor que es pot fer és utilitzar un antivirus per que no et posin virus.
També parla dels bojos de les colines que serien els programes lliures que un cop el tens de manera gratuïta o a un baix preu, els pots utilitzar al teu aire i de la manrea que vulguis
By: Oriol Aixandri on Abril 28, 2008
at 11:17 am
Bon dia i bona hora!
Crec que una persona es mereix un sostre per viure-hi i fer les seves necessitats i on tenir la seva intimitat.
Aquest tipus de cases permeten satisfer les teves necessitats pero les teves intimitats no.
Crec que abans de querdar-me en una barraca preferiria estar am una casa EULA ja que hi pots estar molt més agust.
Aquesta presentació ens ha fet reflexionar sobre la tecnologia adaptada al nostre habitatge. A partir d’allà podem concloure que a vegades la tecnologia no és del tot compatible en l’àmbit social.
Una casa EULA necessita un manteniment perquè tot vagi bé.
Encara que tinguis una casa on hi hagi de tot jo em comformaria amb una casa senzilla i que no portés problemes.
Moltes gracies.
By: Anna Fernandez on Abril 28, 2008
at 11:20 am
Bon dia i bona hora!
Crec que una persona es mereix un sostre per viure-hi i fer les seves necessitats i on tenir la seva intimitat.
Aquest tipus de cases permeten satisfer les teves necessitats pero les teves intimitats no.
Crec que abans de querdar-me en una barraca preferiria estar am una casa EULA ja que hi pots estar molt més agust.
Aquesta presentació ens ha fet reflexionar sobre la tecnologia adaptada al nostre habitatge. A partir d’allà podem concloure que a vegades la tecnologia no és del tot compatible en l’àmbit social.
Una casa EULA necessita un manteniment perquè tot vagi bé.
Encara que tinguis una casa on hi hagi de tot jo em comformaria amb una casa senzilla i que no portés problemes.
Moltes gracies.
By: Anna Fernandez on Abril 28, 2008
at 11:22 am
sincerament, jo encara no veig la semblança amb les cases i els programes.. =S
No ho enteenc! x)
By: Irina on Abril 28, 2008
at 11:27 am
Crec que la relació entre els ordinadors i el text resideix en la actual pirateria informàtica.
Posem el cas d’una videoconsola ps2 o ps3 ( la millor distracició de l’univers sencer comparable només amb l’assignatura de tecnologia de la qual gaudim d’un gran professor). En comprar la versió estàndard, legal, és a dir, la que venen a les tendes normalment, no li podràs fer llegir un joc piratejat, simplement no es pot, perquè tu poseeixes aquesta gran meravella però no la pots alterar. Per una qëstió de legalitats, que en el text es tradueix com a EULA. En canvi, si pirateges la màgica consola, podràs gaudir de jocs “pirates”. Si ho fas, et converteixes en un ” boig de la colina”, segons el text. Aquests tenen les seves propies xaboles, o consoles “adaptades” al seu estil.
Jo crec que la pirateria és necessària, ja que s’aconsegueixen preus menys abusius. Ara bé, s’ha d’usar per objectius propis. Igual que a les cases, ningú molesta habitant una casa desocupada, millor això que ocupar cada cop més espai.
Així conclueix el meu comentari.
Espero que l’hagis gaudit, Jose.
By: Ignasi Mas on Abril 28, 2008
at 11:32 am
Les sigles EULA, significan End User License Agreement.En aquesta historia es comparen dos formes de viure i els pros i els contras de cadascuna.
Aquesta historia la podem traslladar als ordinadors en molts aspectes, començant per exemple per lo de la lletra petita, on molts cops quan comprem un ordinador o un programa no tavisan dels diferents programas o requisits que necesitas per al seu funcionament, i això es pot comparar per exemple amb la lletra petita de las cases EULA. Més tard esparla de las portas de radera que podrian ser diferents tipos de viurus que es fiquen dins del teu sistema per que no has activat o programat correctament el teu antivirus. Peró el troç mes important d’aquesta fabula es quan indirectament et parlen de la pirateria de programes, ficante l’exemple d’ocupar cases sense permis, que si fa o no fa es el mateix que piratejar programas jocs o altres serveis que per tenir-los d’una manera legal tens de pagar.
Despres tambeparla delas cases delas colines que diriam que son el programari que despres d’havertel baixat pots utilitzarlo de la manera que vulgis i fent els canvis que creguis apropiats.
By: Elliot Canal on Abril 28, 2008
at 11:33 am
aquest power point, vol comparar, utilitzant un fet de la vida quotidiana, com pot ser l’ocupació de vivenda legal o il·legal, en el power point, vol comparar les consequències de la utilització de software legals i il·legals.
EULA, significa en anglès, end-user license agreement i traduit al castella licencia de software. EULA és un contracte que hi ha entre el comprador i el venedor en un programa software. aquest contracte diu que el comprador ha d’acceptar les condicions que el venedor li posa, pel que fa la modificació del software. el comprador s’haurà d’espavilar amb les opcions que el programa li dona.
aquest contracte, en la situació que et posa el power point, seria comprar un pis o llogar-lo que seria legal.
però en el mon del software, hi ha un altre bandol. el bandol il·legal.
es refereix a els “locos de la colina” que serien els pirates informatics, els software il·legals, són programes que un pot obtenir sense pagar, i fer que el contracte EULA no ers compleixi ja que solament hi ha un beneficiat, que és el comprador o ususari. en canbi, el venedor no obté beneficis.
això es relaciona amb el cas dels okupes, tot hi que trobo que és una mala comparació ja que, els okupes ocupen un lloc, perque no ho poden pagar en canbi, la gent que es baixa programes pirata ho fa primer: perque és molt més fàcil d’obtenir, i també perque pensen que és innutil gastar diners amb programes si els pots trobar gratuitament per internet.
crec que l’us de programes informatics il·legals no és correcte, però tothom en fa servir, ja siguin pel preu,…
jose PUSITIU
By: Adrià Gellida on Abril 28, 2008
at 11:35 am
Al principi no entenia gaira bé el significat de tot plegat. Mirant els cometaris dels meus companys he pogut veure més clarament la relació de la fàbula amb els programes informàtics.
Per una banda la fàbula ens parla d’una protagonista que be a parar a la nostra terre sense papers i que únicament es vol guanyar la vida de la millor manera possible. Ella troba a altres inmigrants que també com ella l’única cosa que volen es poder viure tranquilament i s’acopla amb ells a viure en casses que no són d’ells (ocupació de vivenda). Al final la protagonista firma un contracte d’EULA que li dona la propietat de la casa però només hi pot residir ella amb ningú més i les condicions de la casa han de ser bones, molt bones sempre l’ha de mantindre en bon estat i quidar-se’n d’ella.
Pero allò no es el que ella desitja ella valora més la llibertat i poder tindre el poder d’exercir autoritat en el que ella poseeix.
De tota fàbula s’ha d’extreure el significat de les coses i entendre si literalment es refereix a la polèmica de si es bo o no l’ocupacció de vivenda o si ens parla d’una altre cosa.
Es podria dir que sí, que alomillor si que es refereix a la apolèmica social de si es adequat o no ocupar vivendes. Pero en aquest cas ens parla de la disputa entre si s’han de baixar programes de manera totalment legal (pagant al propietari del programa perque nosaltres tinguem el poder de utilitzar el seu programa de manera totalment legal) o si es correcte i acceptable que estigui encara permés el descarregarnos pragrames totalment il·legal (amb programes com l’ares, o l’elefant, o l’emule,etc. que et permeten descarregarte tot tipus d’arxius visuals o auditius, o programes, o softwers, etc. gratuitament només fent un “clic” al ratolí cosa que evidentment es sencillíssima!)
Consideru que es totalment correcte el descarregar programes o arxius i tot tipus de cosas gratuïtament perque prous diners guanyen els fabricants dels programes perque encara més vulgin treurens diners per la cara a nosaltres. Sé que es exagerat però a midas d’això, acabarem agant per respirar?. Em sembla que prou be es guanyen la vida com per encara treurens més diners dels que no ens sobren. La vida cada dia es més materialista i ens fanpagar per tot.
pauu al mon i viscaa el..??? herbass vass de mal en pitjorr!!
By: Alborada on Abril 28, 2008
at 11:35 am
La presentació ens fa una relació sobre els habitatges i els drets que tens sobre les teves propietats amb la informàtica. EULA és un contracte que firmas quan t’apropies una prpietat i que et dictamina un seguit de “normes” i acciones que podràs fer amb ella. En la presentació ens ho plantejan amb el tema d’habitatges però també en podria embarcar molts més, de fet tot el que estigui relacionat amb propietat.
Pel que fa en l’informàtica cada vegada hi ha més pirateria i una utilització major del programari lliure, i aquestes dos coses es salten, per dir d’alguna manera, les normes de l’EULA. Crec que en un futur no gaire llunyà, els programas piratas i el programari lliure guanyarà tant terreny al privat que d’aquest ja no s’en farà gairabé cap ús, ja que les empreses que treballin pels programas privat no rebran una bona compensació econòmica.
Aquesta és la valoració que faix jo sobre la presentació.
Les llicències de programari són un seguit de termes que dicten la forma de distribució, modificació (en el cas que estigui autoritzada), i utilització del programari.
By: Sergi Sabi on Abril 28, 2008
at 1:34 pm
Continuació del comentari:
Com deia, hi han dos tipus de contacte entre el venedor i el comprador, fàcil, els legals i els ilegals.
Evidenment això és pot comparar amb els programes dels ordinadors, ja que per fer una mateixa funció pots utilitzar un programa pirata, en el qual no pagues res, però per altre banda no tens tanta informació de on prové, ni de qui hi ha darrera, i els programes privats, en els quals potser tens més seguretat però s’han de pagar el seu preu.
Per això jo penso que es pot comparar la fàbula sobre les cases amb els programes. Ja que clarament una casa que tu ocupes, o que simplament vas canviant de lloc, sense pagar res, estalvies diners, però no saps mai que pot passar.
Mentre que en una casa en la qual hi ha algú darrera, et costa uns diners però guanyes seguretat i informació.
Tot i això, jo penso que en un futur, si pensem en els programes informàtics, jo crec que els programes pirates s’utilitzaran per sobre dels privats, ja que fan la mateixa funció, sense pagar.
Per tant penso que pel bé econòmic de la gent, s’acabaran perdent els programes privats, i passaran per sobre els pirates.
Aquesta és la meva opinió.
Perdó pel retràs Jose!
Pensa que continues fent les millors materies
i Visca el Jose!
By: Joan Cornella on Maig 4, 2008
at 5:55 pm
estic d’acord amb tots
By: Marc Gili on Maig 13, 2008
at 9:59 pm
